Dos no barallen si un no vol, i el Bou mai vol barallar. Com les Corrides de Bous és un simulacre de combat i els bous no volen combatre. l’espectacle taurí resultaria impossible, si no és per totes les tortures ( la garrotxa del picador, les banderilles sobre les ferides que brollen sang…) a les que es sotmet al pacífic bou, per tal de irritar-lo i tornar-lo boig de dolor, a veure si d’una vegada es decideix a barallar (Si els bous es queden quiets i «no compleixen»amb les expectatives del públic, es poden utilitzar banderilles negres o «de càstig» amb arpons encara més punyents per castigar encara més el pobre Bou, «culpable» de no simular ser l’animal ferotge que no és.
Corrides de Bous «NO«; Bous al carrer «SI«?
Festa tradicional? (el mateix que les ablacions practicades per alguns pobles); Bones formes a l’hora de practicar les tortures «es prohibeix a certes hores del dia, horari limitat». O a cas posar boles de foc a la banyes dels bous o lligar-los mentre la gent corre davant no és cap tortura. I tot açò al davant dels nostres fills «beneïda civilització». S’excusen amb el fet que l’animal no es mata, com si aquesta fos l’única forma de maltractar un animal.