En aquest post no pretenc convèncer a ningun per que deixe de reciclar, res més lluny es més devem de fer-ho, reciclar és deure de tots (però es ben cert que tinc els meus dubtes) abans de reciclar deuríem de pensar més en la re-utilització. Cosa que constantment fa el roig.

Com bé sabem, la millor manera d’eliminar els residus és no generar-los.

Per molt que ho intentem, la taxa de reciclatge mai arribarà al 100% i en la majoria dels processos actuals de reciclatge, és molt difícil si no impossible obtindre un producte de la mateixa qualitat que l’original.

100% fet de deixalles? Aquestes accions, no eviten una catàstrofe ecològica, tan sols allarguen l’agonia del sistema, ja que tard o pron-te tota matèria acabara en l’abocador.

Així, la major part del conegut procés de reciclatge es tradueix en un “infraciclat”, on els materials recollits són utilitzats per elaborar nous productes de qualitat inferior a la dels originals (Quant l’ideal seria el “supraciclat” és a dir que tot producte ha de tornar a la biosfera, al medi ambient, i convertint-se en aliment per a ells).

En aquest procés, als reciclatges moltes vegades se li afegeixen productes químics per a millorar les propietats del producte, però alhora fent-los més tòxics, i per tant incapaços de ser absorbits pel medi ambient.

Fins i tot en el cas del vidre el reciclatge és cap a colors més foscos, sent inviable el reciclatge cap al vidre transparent a partir d’altres que no ho siguin. Quan s’arriba al límit de reciclatge, només ens queda dur-lo a l’abocador o l’incinerador.

Es ben cert que:

El reciclatge de vidre requereix 25% menys energia que la fabricació de vidre nou.

Reciclar una tona de paper pot salva de tallar 17 arbres. Per fabricar una tona de paper nou necessitarem: 2.400 kg de fusta, 200.000 l d’aigua i 7000 Kw/h. Per fabricar una tona de paper reciclat necessitarem: Paper vell, 100 vegades menys litres d’aigua i un terç de l’energia.

El reciclatge dels plàstics afegeix vida nova a aquest material, ja que un envàs de llet es pot convertir en un mànec de brotxa o en un banc per al parc, després en un test abans d’acabar a l’incinerador.

Refinar oli usat per a motors estalvia 2/3 parts de l’energia que es requereix per refinar petroli cru.

Utilitzant alumini reciclat per manufacturar productes nous es requereix 50% de l’energia que s’utilitza en matèria primera verge.

Amb l’energia que s’estalvia en la producció d’una llauna reciclada d’alumini un televisor pot funcionar tres hores.

 

Peró no hem d’oblidar el que abans diem del “Infraciclat” Com a solució, William McDonough i Michael Braungart, mos proposen la visió integral de la vida d’un producte i l’eco disseny.

“Cradle to Cradle” (Bressol a Bressol), és la tesi postulada per William McDonough i Michael Braungart, la qual és exhibida en el documental “100% Hecho de Basura” . Ací es planteja la necessitat de que tot producte ha de tornar a la biosfera, al medi ambient, i convertint-se en aliment per a ell. Cal doncs, que abans de la fabricació de cada producte s’hagi de pensar en la seva composició química i en el seu desarmat, perquè després del col·lapse de la seva vida útil, permeti tornar a terra o reincorporar en el seu cicle industrial, amb finalitat de proporcionar matèria primera d’alta qualitat.

100% Hecho de Basura (Fet d’Escombraries) part 1

100% Hecho de Basura (Fet d’Escombraries) part 2

100% Hecho de Basura (Fet d’Escombraries) part 3

100% Hecho de Basura (Fet d’Escombraries) part 4

La naturalesa no genera Escombraries, les seves deixalles li serveixen d’Aliments.

ESCOMBRARIES = ALIMENT

 Només l’ésser humà pren sense donar res a canvi.

 

 

el Roig