El Parc Natural de l’Albufera de València està situat al Sud de l’Horta de València i al Nord de les dos Riberes (Alta i Baixa). És la zona humida més important del País Valencià.
Unes 250 espècies d’ocells s’aturen o nidifiquen en aquest parc natural, però els herbívors hi estan en recessió. El problema és que les aigües són fosques i no arriba prou llum al fons perquè les plantes aquàtiques visquin.

L’Albufera de València, una joia en perill

La reportera Anna Lasaga proposa una ruta turisticocientífica per l’Albufera i assisteix als esforços per recuperar, a partir de llavors antigues, una planta aquàtica extingida a causa de la contaminació de les aigües.

L’Albufera de València, una joia en perill

Salvem l’albufera

 

DESENVOLUPAMENT INDUSTRIAL:

Han aparegut un nombre considerable d’indústries disperses per tot l’entorn de l’Albufera aprofitant la facilitat per a la captació d’aigües (gràcies a les nombroses sèquies) i per a l’emissió d’abocaments, així com la densa xarxa de camins. El problema s’amplia si es considera l’alt poder contaminant d’aquestes indústries que, en la major part dels casos, llancen les seves abocaments directament a les sèquies, sense cap tipus de tractament. Aquesta aigua acaba arribant al llac, de manera que l’aigua emprada en els arrossars estan contaminades.

 

DESENVOLUPAMENT D’INFRAESTRUCTURES:

La carretera costanera de Natzaret-Oliva es sobre un antic camí. Aquesta via suposa la ruptura entre dos ecosistemes lligats funcionalment. És a dir, el dinamisme existent entre marjal i cordó dunar va haver de ser anteriorment, molt superior. La proximitat de València al llac ha facilitat la presència humana en aquesta zona per ser molt atractiva per a les activitats recreatives que de vegades provoquen impactes (incendis, escombraries, atropellaments d’animals …). Per últim, cal destacar l’impacte visual produït per les línies elèctriques que recorren el Parc propers al llac.

DEGRADACIÓ DEL MEDI NATURAL:

L’alteració del medi natural ha afectat la vegetació: la de la zona dunar ha desaparegut per l’ocupació de les urbanitzacions i els cultius sobre sorres. És important assenyalar que la contaminació de les aigües està provocant canvis en el canyissar que posen en perill la consistència i la regeneració natural de les mates. L’increment en l’ús d’herbicides i algicides en els arrossars, per practicar el cultiu mitjançant sembra directa, ha ajudat en la desaparició de la flora aquàtica. Els incendis forestals han afectat molt seriosament la vegetació d’algunes zones. S’ha perdut gran part de l’estructura original de la zona litoral. Fins i tot la duna fòssil del Perellonet està envoltada d’edificacions i en greu perill. Només a la costa de Cullera i en alguns trams de la Devesa es conserva part del cordó dunar original. El cordó interior de la Devesa ha estat destruït.

TRANSFORMACIONS AGRÀRIES:

El cultiu d’arròs s’ha estès, Acosta de reduir el llac mitjançant aterraments. La intervenció humana s’ha deixat sentir igualment pel que fa al control del règim hidrològic per adaptar-lo a les necessitats dels arrossars. S’han regulat les aigües mitjançant la construcció de comportes i l’artificialització de les goles, amb la construcció, fins i tot, d’una gola totalment artificial.

Mes informació a la Wiki de d’aquest enllaç: Parc Natural de l’Albufera de València