Els Sanfermines, Innocents al Corredor de la mort, Sanferminak
maTerra llança el seu crit més fort, davant els sacrificis d’animals que en els propers dies i en nom de algú anomenat San Fermí van a tindre efecte, També es lamentem de que tanta i tanta gent gaudisca d’una festa tant cruel i egoista.
Sanfermines “Encierros” o Corredors de la Mort
Tots els Bous que corren als carrers de Pamplona durant els “encierros”, del 7 al 14 de juliol són matats aquesta mateixa tarda en una corrida de bous. Un Corredor de la mort, amb el que algunes persones son capaces d’admirar i divertir-se amb el sofriment i tortura d’altres sers.
Torturar i matar no hauria de ser celebrat sigui o no sigui tradició, perquè el que sigui tradició no vol dir que sigui correcte, sobretot si son tant cruels. jo el roig no crec que sigui molt bo el gaudir matant, maltractant…. Es ben senzill, tan sols pensa en ells.
Els bous son criats als camps i no estan acostumats al sorolls ni les aglomeracions, de sobte es troben embolicats entre una gran multitud que crida desesperadament, s’obren els corrals i són obligats a córrer mitjançant shocks elèctrics i crits, per aconseguir que ataquin i corrin a més velocitat son colpejats i fustigats pels corredors amb els diaris que porten per tal efecte.
Les cantonades son tancades, i els bous rellisquen i al caure es col-petgen amb els murs i barreres de contenció, torçant els membres i de tant en tant es ferits-en entre ells al caure en bloc; i tot açò i alguna cosa més que no sé o que oblide es el millor d’aquest dia.
Quan aplega la tarda tots els bous que al matí corren, van directament cap a la mort terrible, eixa mort que tant gustosament algunes de eixes (per mi estranyes, incomprensibles i no se si pertorbades) ments els a preparat, i com no més crits i aglomeracions.
Cada any més de 40.000 bous són assassinats en les places de tota Espanya, molts els visitants de les places son turistes que mai han vist una corrida de bous i que mai més voldrà bore.
Els cavalls també victimes de les corrides de bous amb els ulls embenats i a voltes també les Oïdes amb diaris o teles. Es usual també que el aterrit bou els cornet-xa mentre tracta de defensar-se o buscar escapatòria al dolor de la puya del picador.
En una corrida de bous:
El bou entra a la sorra i és turmentat pel genet-picador, que munta un cavall amb els ulls embenats i clava una llança en la base del llom del bou, en els musculs del coll, això afecta la capacitat del bou a aixecar el cap i comença a dessagnar amb el moviment de rotació i el tall de la llança.
Després entren els banderillers a peu, distreuen al bou amb salts pel seu voltant, clavant-li unes vares amb un arpó a la punta que s’enterren en l’esquena del bou. quant el bou es sent dèbil (ja brota prou sang), els banderillers maregen el bou, fen-lo donar voltes en cercles.
Finalment apareix el matador, provocant que el bou ja exhaust carregi contra el seu capot fúcsia i groc, quan està extenuat i amb prou feines respira, el mata clavant-li una espasa de 800mm al tòrax. Si aquest falla es crida al botxí (verdugo) per apunyalar al agotat animal fins la mort.
